La spanish revolution... dels preus!

Segur que vostè encara se’n recorda: tots ens vam emocionar amb els acampats de les places, vam riure amb els eslògans, vam patir les batucades, vam flipar amb el fals pijoflauta d’Intereconomía, vam gaudir amb les espectaculars imatges de la massacre de Plaça Catalunya…

El que potser fins ara ens va passar desapercebut a tots els qui contemplàvem aquells esdeveniments amb innocent esperit amateur, és què des d'algun obscur monitor, algú no parava d’observar-ho tot amb ulls analítics. I és així com, passats uns quants mesos, comencen a sorgir els fruits de tota aquella escrutadora observació, que com a continuació veurem, no són sinó la mostra palpable que els esquadrons assassins de Mossos, tan útils en el passat, actualment només aprofiten per al pur entreteniment televisiu i com a pinso “Parrot Chow” del seu tertulià radiofònic.

Perquè, com Kevin Bacon en la bonica preqüela dels X-Men (diuen que tot era ficció, però des d’ací estem segurs que allò tenia molt d’autobiogràfic), els supervillans de nova generació es caracteritzen per absorbir l’energia dels atacs que reben, per a després aprofitar-la com més els convinga. I com a supercriminals s'han d'entendre tant superpersones físiques com jurídiques, és a dir, i per donar només alguns exemples: l'Exèrcit de la Cinta Vermella, SPECTRE, KAOS, SGAE o Telefònica.

Així, el nou anunci de Telefònica ens revela que les tarifes dels mòbils no les decideixen quatre potentats panxuts, entre fum de Montecristos i glopets de Napoleon, durant la sobretaula d’un dels exclusius saraus del Club Bilderberg, en una Vil·la Certosa o en un Palau de l'Almudaina. Això potser seria abans. I si vostè pensa que la situació continua sent aquesta, serà perquè encara no ha “desaprés”, com li venen recomanant tots aquells il·luminats del compte taronja, que sembla que acaben de passar per una situació paranormal o que hagen sigut abduïts o que venen de consumir, del que ja sabem que hi ha als països aquells dels comptes taronges.

Perquè el que vostè paga cada mes, ara sabem, és acordat democràticament en un d’eixos comitès d’indignats que ningú va arribar a prendre’s seriosament en el seu moment. I ara, mira. Estava el de macroeconomia, el de l'habitatge, el d’ensaladilles i, pel que es veu, el de “me lo quitan de las manos”, on com veiem, tots estàvem presents, a través dels nostres representants: els jovens, els vells, les mares, els tontos, els grossos, els gais, els llatins, etc. I tots ells i molts més, manipulats, com sempre acaba passant, pel barbut encantador de torn. Raó definitiva per què vostè no va poder creure's en el seu moment aquestes performances populars, tot i la indubtable oportunitat de les seues reivindicacions, el menyspreu profund que li inspiren els qui realment mai les atendran i el dramatisme general de la situació.

Tan convençut en pot estar de tot açò, que li podem afirmar que, si vostè paga un sol duro per les seues telefonades, és perquè el de la barba estava untat amb un iPhone dels penúltims. Amb contracte, però, de Telefònica; en el pecat té la penitència.

“Vots a favor de tirar a Zaplana de Telefònica”.