Meet the Gilifigers.

Però qui són els Hilfigers? S'haurà vostè alguna volta preguntat, si se'ls ha trobat de pícnic a Sant Antoni, Jellystone o on collons vaja la gent ociosa a emprenyar i perdre el temps, un diumenge qualsevol per la vesprada.

O millor hauríem de començar per preguntar-nos què són, els Hilfigers? Són la darrera secta de moda entre les celebrities? Un sindicat gai de controladors? Potser una filà contestana més (perquè qui dimonis les coneix?).

Doncs lleve-s'ho del cap, perquè tot fa indicar que els Hilfigers són, en realitat, una família. I, si més no pel nombre, d'aquelles que faria goig veure (i recomptar) en una manifa contra el poder sodomita.

Si més no, perquè nosaltres, que som esclaus dels nostres prejudicis, no podem evitar associar una prole nombrosa i un determinat fons d'armari, amb postures ideològiques força conservadores.

I si aquest extrem finalment es confirmés, podria comptar el Sr. Rajoy, per al seu sensacional projecte de centre, amb el suport d'una gens menyspreable quantitat de paperetes, en els propers comicis de la Reconquesta. Llevat que algun Hilfiger, especialment sensible a les últimes novetats en matèria tendències polítiques, es decantés pel nou partit de centre de Cascos, el qual, segons diuen, pot ser de traca.

Don't feed the animals.

No descartem, però, fins i tot en aquestes famílies d'ordre, la presència d'algun jove rebel, enmig d'una coneguda i psicològicament problemàtica etapa, qui s'haja deixat seduir transitòriament per les ideologies de l'esquerra radical, ja siga les d'UPyD, les d'UPA Dance o aquelles de Física o Química.

Del que, francament, no sabem què pensar és de l'existència d'individus de color en aquesta bucòlica reunió familiar. En un primer moment, feia tota la impressió de tractar-se del típic xicot negre del típic fill gai, intel·ligent, sensible i guapo, tan influïts com estem per Hollywood i les seues comèdies romàntiques.

Però aquest concepte no ens quadra amb el model de família de centre liberal espanyola que tots tenim en ment (dins del qual, inequívocament hem demostrat, la Hilfiger s'inscriu). I, per bé que aquestes persones, amants de la Llibertat i la Democràcia, acostumen a tindre sempre a la boca els seus nombrosos amics gais, una cosa és dur-se'ls als pícnics, per què els gossos compartisquen amb ells les sobres, i una altra molt diferent que t'isca un fill invertit i que, a més, se l'estiga tirant un negre.

Així que, o molt equivocats estem, o la causa de l'element multiracial és la celebració del dia de “siente un pobre en su mesa”. La prova, si vostè para atenció, és que els subsaharians van vestits amb modelets de la temporada passada...

Però què sabrà vostè.