Santa Freud.

Molt gratament sorpresos hem quedat, com a persones humanes que som, amb el famós que protagonitza els talls publicitaris nadalencs d'enguany. No crega vostè que parlem de la bombolla Freixenet de torn ni de l'estrela cinematogràfica del passat, en busca de finançament per a un lifting, un baló gàstric, una timba de cinquet o un allargament de penis, que tant és.

No, nosaltres ens referim al popular Sigmund Freud i al nou spot, made in Bassat, que patrocina l'ONCE.

“Este hombre es Sigmund Freud, uno de los mayores intelectuales del siglo XX. En el verano de 1939 un periodista le preguntó qué era para él una persona sana, madura e integrada en la sociedad. El periodista, que esperaba un largo discurso, se quedó sorprendido con la brevedad de la respuesta: “Amigo mío, cualquier persona capaz de amar y trabajar”...”

Ignorem quina mena de periodista seria aquell, però la pregunta té tota la pinta de ser una d'eixes que en SLQH anomenen “mamporreres”, de freqüent utilització per la premsa del cor, formulada amb l'única pretensió d'aconseguir la confiança de l'entrevistat i fer-lo baixar la guàrdia, per a clavar-li tot seguit alguna de més compromesa, del tipus “què opina del robat de Jung en topless en la portada del Ciencie?”. No ens estranyaria gens ni mica que d'aquest cas es tractés.

Una altra possibilitat, que els més escèptics rebutjaran, és que la pregunta es realitzés en el context d'una d'eixes còmiques fases dels concursos de bellesa, en què els concursants han de demostrar allò de que, a pesar de tot, també posseeixen molta bellesa interior. La resposta de Freud, emotiva i senzilla, vindria a corroborar aquesta suposició, tot i que nosaltres recomanaríem, per a futurs projectes publicitaris, emprar aquella que deia que “Confucio inventó la confusión...”, la qual jutgem d'una comicitat molt superior. No obstant, a hores d'ara, encara no hem pogut demostrar que el certamen de Mr. Superjo es celebrés ja en el període d'entreguerres.

Però el que a nosaltres realment ens ha sorprès de la resposta, i molt, no ha sigut la seua extrema brevetat o el seu no menys extrem contingut, sinó la veu escollida per a pronunciar-la. La veu d'un avi savi i bondadós, una veu molt nadalenca, com la dels grans personatges ancians del Nadal, com Joseph Ratzinger, el mateix Santa Claus o les iaies fatxes que prenen l'Alcoyana (tot un cas, el d'aquestes iaies, sobre tot quan s'ajunten amb el conductor aquell que és clavat al Yoyas i comencen a pegar crits, dient no sé què d'Aznar, dels negres, de Franco i d'Intereconomia).

No sabem si aquest anunci quedarà en simple anècdota o acabarà per crear tendència, convertint el seu protagonista en un prestigiós reclam publicitari, al nivell d'un Bertín Osborne o d'una Maria Patiño. Nosaltres, per la nostra banda, és com si ja ho estiguérem veient: el zapping té els dies comptats amb un futur ple d'anuncis com aquest:

“Nou Daewoo Oedipus, amb potència de sobra per què son pare no sobrevisca a l'impacte i un ampli maleter per a amagar el cos esquarterat, gaudisca per fi amb sa mare del seu confortable seient posterior”.