Quanta felicitat ens
ha dut la victòria de la Roja al front oriental i quanta
diversió ens han proporcionat les ocurrències d'eixe
ésser idiosincràtic conegut com Pepe Reina.
Triomfs com aquest,
així com el del President Rajoy contra l'Electricista
(el supermalvat gallec que tan
astutament ens havia usurpat el fonamental Còdex Calixtí),
quasi ens fan oblidar totes les tristes humiliacions a què són
sotmesos quotidianament els nostres líders als fòrums
internacionals.
Pepe Reina, sempre
envoltat dels seus entranyables guinyols (reincidint en el clàssic acudit del consum de les substàncies).
|
Però no creguem que
els nostres superherois són importants només pels seus
èxits professionals o econòmics. El seu paper
beneficiós per a la societat va molt més enllà,
com vostè ja sap. Des de la moda, fins al pensament, passant
pels gustos musicals, aquestes persones superiors influeixen
decisivament en tots els estrats socials inferiors, fins a arribar al
de vostè.
En tal punt de les coses estem, que ja
ens costa molt diferenciar-los, quan posem la tele, d'un d'aquests
criminals juvenils, que tanta popularitat han assolit i tan a la moda
van. I ja no sabem si, aquell que veem, entra al jutjat o si ix de
l'entrenament, si va a un acte benèfic o si ve del prostíbul.
Però no són
els xavals del lumpenproletariat els únics que han vist en la
casta dominant el seu exemple vital. Un col·lectiu tan
respectat per vostè com el gafapasta, sempre àvid
d'utilitzar el iPhone per a fer el bé, n'és un bon
exemple, per bé que el seus models de conducta acostumen a
trobar-se en àmbits intel·lectualment no tan
subterranis com el futbolístic.
Recentment n'hem obtingut
la prova, gràcies a l'anunci en què un conegudíssim basquetbolista, acabat de dinar en un restaurant dels moderns,s'emporta les sobres a casa (tot i que hem de prendre com a pura
llicència poètica que un cos de les considerables
dimensions de què estem parlant, no puga acabar-se les
minúscules racions que caracteritzen aquesta mena
d'establiments avantguardistes, per molta ceba caramel·litzada
o reducció de Pedro Ximénez que hi hagen abocat). I com
és impossible que un gest tan solidari puga passar
desapercebut en un espai on hi ha més iPhones que dits
grossos, comença una cadena vertiginosa en la xarxa, que
acabarà salvant de la mort un bebè foca a l'Àrtic.
Després
de la 0,0, esperem ara impacients la versió del spot per a la
San Miguel normal, en què Xabi Alonso demane portar-se a casa
tota la beguda que haja sobrat en la bodega.
|
Però si
parlem de salvar el planeta amb xicotets gestos quotidians, tots som
uns nouvinguts, al costat de Macaco, qui, sempre en constant evolució
conceptual, decideix ara compaginar la seua especialitat (les
sintonies d'anuncis de companyies telefòniques) amb la branca
(desconcertant) de la depilació masculina: una
sola voz... tu corasón... todos unidos al loving love freedom
moving to the world no frontiers, etc... I
tant se val si no he sentit bé la lletra, perquè
l'important és que he captat el missatge.
Batucada,
capoeira, depilació i Macaco: tots els mals del món,
per fi reunits en el seu televisor.